Una casualitat i una gossa salven la vida d'una dona
Troba una donant de ronyó i salva la vida gràcies a la gossa i també a la casualitat
Els problemes de diabetes tipus 1 que tenia la Lucy Humphrey feia extremadament difícil trobar-li un fetge compatible, però ho va aconseguir el seu Shar Pei Indie.
Quan estava convençuda que li quedava poc temps de vida, la Lucy Humphrey va trobar per casualitat una donant perfecta de fetge, tot i que, per ser més precisos, qui la va trobar va ser la seva gossa.
Aquesta història va començar el juliol del 2022: la Lucy, de 41 anys i el seu company, Freddy Owen, de 46, d'una ciutat petita al nord de Porthcawl, al país de Gal·les, van decidir anar uns dies a la platja.
La intenció inicial era anar un parell de dies a Caerdydd, a 600 quilòmetres al nord, però la Lucy no es trobava bé, a causa de la seva perdúa de visió provocada per la diabetes, diagnosticada més de 32 anys abans.
Per això van decidir anar a una platja molt més pròxima, a Barry, a 30 quilòmetres al sud de casa, i van anar-hi amb els seus dos gossos shar pei, Kira i Indie.
Van aparcar la caravana a la platja i van començar a menjar una paella quan van veure que la Indie se n'anava constantment lluny, a uns 50 metres, on hi havia una dona asseguda fent un sudoku
Això els va preocupar, perquè no volien que la molestés:
"La vam cridar moltes vegades perquè tornés on érem, perquè òbviament un Shar Pei gros pot ser una mica intimidant."
Finalment la Lucy va anar a buscar la Indie, també per disculpar-se amb la dona que feia sudokus, que va dir que no li molestava gens el gos, i van començar a xerrar.
La dona li va explicar que es deia James Katie , era de Barry mateix i tenia 38 anys, i com que la va veure molt trista, la va convidar a sopar amb ells.
La James li va oferir una copa de vi i la Lucy va dir-li que no podia beure'n perquè estava fent analìsis per poder fer un trasplantament de fetge.
Llavors els va arribar la primera sorpresa: la James els va dir que s'acabava d'apuntar a una llista per donar fetge, i que estava disposada a donar-n’hi a la Lucy.
Després va venir la segona sorpresa, encara més grossa: les proves que es van fer van constatar que la James era una donant ideal per a ella, tot i que, segons la Lucy, era gairebé impossible:
"Un cirurgià ens va dir que hi havia 1 possibilitat entre 12 milions de trobar la combinació perfecta, i això és el que necessitava a causa de la diabetes tipus 1"
La Lucy tenia diabetis des dels 3 anys i, la malaltia, feia molt difícil que pogués portar una vida normal. Per això tenia moltes ganes de trobar un donant per poder millorar la seva situació de salut i poder viatjar pel món com sempre havia desitjat.
Finalment, el desembre passat van fer el trasplantament a l'Hospital Universitari de Gal·les, a Cardiff, després de dues setmanes d'aïllament com a preparació:
"Tinc un fetge sa i només amb una intervenció puc canviar-li la vida a la Lucy. M'imagino que l'infern que deu haver passat. Estic tan emocionada i feliç que pugui ajudar a donar-li una vida "normal"!."
El trasplantament va anar molt bé, i el postoperatori ha anat molt bé, sobretot per a la Lucy: per a ella ha representat no només allargar molt l'esperança de vida, sinó també poder abandonar les dietes estrictes, i ara pot fer vida normal i aconseguir els seus objectius.
Per la James l'experiència també ha estat molt positiva, perquè li ha aportat un significat nou a la seva vida, i afirma que se sent molt afortunada d'haver conegut la Lucy:
"És el millor que he fet, em sento molt orgullosa de mi mateixa i també els meus fills i amics estan molt orgullosa de mi."
És una història feliç, fruit de la casualitat, la que va portar aquell dia la Lucy i en Cenydd a la platja de Barry, on era la James, en comptes d'anar a Caerdydd, com tenien previst.
Però l'autèntica heroïna d'aquesta mena de miracle és la gossa Indie, que va ser que la va trobar la James i va forçar que els seus amos la coneguessin.
La incògnita és saber què va detectar en la James per fixar-s'hi tant: potser la va atreure algun matís en la seva olor, matís relacionat amb la compatibilitat que van descobrir després les proves mèdiques?
Segurament en uns anys podrem què ha passat en aquest cas, però el que suggereix és que, malgrat que la medicina ha avançat molt, encara queden moltes llacunes per descobrir.
El lupus que tenia la Lucy Humphrey feia extremadament difícil trobar-li un ronyó compatible, però ho va aconseguir la seva dòberman Indie
Quan estava convençuda que li quedava poc temps de vida, la Lucy Humphrey va trobar per casualitat una donant perfecta de ronyó, tot i que, per ser més precisos, qui la va trobar va ser la seva gossa.
Aquesta història va començar el juny del 2021: la Lucy, de 44 anys i el seu company, Cenydd Owen, de 49, d'una ciutat petita al nord de Cardiff, al país de Gal·les, van decidir anar uns dies a la platja.
La intenció inicial era anar un parell de dies a Aberystwyth, a 180 quilòmetres al nord, però la Lucy no es trobava bé, a causa de la seva insuficiència renal, diagnosticada més de 4 anys abans.
Canvi de plans que els porta a Barry
Per això van decidir anar a una platja molt més pròxima, a Barry, a 30 quilòmetres al sud de casa, i van anar-hi amb els seus dos gossos dòberman, Jake i Indie.
Van aparcar l'autocaravana a la platja i van començar a preparar una barbacoa quan van veure que la Indie se n'anava constantment lluny, a uns 100 metres, on hi havia una dona asseguda fent ganxet.
Això els va preocupar, perquè no volien que la molestés:
"La vam cridar moltes vegades perquè tornés on érem, perquè òbviament un dòberman gros pot ser una mica intimidant."
Finalment la Lucy va anar a buscar la Indie, també per disculpar-se amb la dona que feia ganxet, que va dir que no li molestava gens el gos, i van començar a xerrar.
La dona li va explicar que es deia Katie James, era de Barry mateix i tenia 40 anys, i com que la va veure molt sola, la va convidar a dinar amb ells.
La Katie va portar una beguda alcohòlica, la Lucy va dir-li que no podia beure'n perquè estava fent diàlisi i que estava esperant perquè li fessin un trasplantament de ronyó.
Una possibilitat entre milions de trobar la donant ideal
Llavors els va arribar la primera sorpresa: la Katie els va dir que s'acabava d'apuntar a una llista per donar un ronyó, i que estava disposada a donar-l'hi a la Lucy.
Després va venir la segona sorpresa, encara més grossa: les proves que es van fer van constatar que la Katie era una donant ideal per a ella, tot i que, segons la Lucy, era gairebé impossible:
"Un cirurgià ens va dir que hi havia 1 possibilitat entre 22 milions de trobar la combinació perfecta, i això és el que necessitava a causa del lupus."
La Lucy feia més de 15 anys que tenia lupus, la malaltia autoimmune que li havia inutilitzat els ronyons, i que a més feia extremadament difícil trobar un donant compatible.
La Banda del Ronyó
El trasplantament va trigar a ser possible, a causa de la pandèmia de la covid, i mentrestant van mantenir el contacte amb un grup de whatsapp que va crear la Katie, The Kidney Gang, la Banda del Ronyó.
Finalment l'octubre passat van fer el trasplantament a l'Hospital Universitari de Gal·les, a Cardiff, després de dues setmanes d'aïllament com a preparació:
"Tinc dos ronyons sans i només en necessito un. La Lucy passa 3 dies a la setmana durant 4 hores al dia, connectada a la diàlisi. M'imagino que l'infern deu ser com això. Estic tan emocionada i feliç que pugui ajudar a donar-li una vida "normal"!."
El trasplantament va anar molt bé, i el postoperatori ha anat molt bé, sobretot per a la Lucy: per a ella ha representat no només allargar molt l'esperança de vida, sinó també poder abandonar les dietes estrictes, i ara pot fer vida normal
Per la Katie l'experiència també ha estat molt positiva, perquè li ha aportat un significat nou a la seva vida, i afirma que se sent molt afortunada d'haver conegut la Lucy
Una casualitat i una gossa amb superpoders
És una història feliç, fruit de la casualitat, la que va portar aquell dia la Lucy i en Cenydd a la platja de Barry, on era la Katie, en comptes d'anar a la d'Aberystwyth, com tenien previst.
Però l'autèntica heroïna d'aquesta mena de miracle és la gossa Indie, que va ser que la va trobar la Katie i va forçar que els seus amos la coneguessin.
La incògnita és saber què va detectar en la Katie per fixar-s'hi tant: potser la va atreure algun matís en la seva olor, matís relacionat amb la compatibilitat que van descobrir després les proves mèdiques?
Segurament no es podrà saber mai què ha passat en aquest cas, però el que suggereix és que, malgrat que la medicina ha avançat molt, encara queden moltes llacunes per descobrir.